La plaça de bous d'Amposta. Un exemple d'arquitectura popular catalana

Les places de bous són un exemple magnífic d’arquitectura popular, i fins i tot ens atreviríem a incloure-les dins l’art efímer.

 

Aprofitem aquests dies d'agost en què els nostres pobles estan immersos en la festa major per parlar-vos de les places de bous i la seua arquitectura.

Ens hem volgut centrar en la plaça de bous d'Amposta perquè encara que totes formen part de l'arquitectura popular, la plaça de bous d'Amposta és la més gran i la que conserva millor l'estructura tradicional.

1. Què és l'arquitectura popular?

L’arquitectura popular és l’arquitectura de les classes populars. Són les construccions dissenyades per persones “de carrer”,  que no són especialistes ni tenen grans coneixements tècnics, i que construeixen els edificis amb materials barats que tenen a la vora.

Normalment les construccions d’arquitectura popular imiten les construccions de les classes benestants, adaptant-les al seu nivell econòmic i el seu estil de vida.

2. Quins exemples d'arquitectura popular catalana trobem?

Un munt! Podeu trobar nombrosos exemples d’arquitectura popular a Catalunya. Una de les construccions més famoses és la típica masia catalana. Però hi ha molts més exemples: les barraques del delta de l’Ebre, els graners, les bordes del Pirineu, algunes cases modernistes fetes per pagesos, l’estructura de cases del poble de Paüls (Baix Ebre)... Fins i tot algunes barriades de Barcelona entrarien dins l’arquitectura popular, per exemple Torre Baró.

3. Les places de bous de les Terres de l'Ebre són arquitectura popular catalana?

Tots els exemples que us hem donat són prou coneguts i fins i tot en alguns casos s’estudien a l’escola. Però... algú s’ha fixat mai en les places de bous de les Terres de l’Ebre?

 

Les places de bous són un exemple magnífic d’arquitectura popular, i fins i tot ens atreviríem a incloure-les dins l’art efímer. Som així de motivats!

 

A nosaltres ens apassionen aquestes construccions tan especials com antigues que han perdurat al llarg dels anys i han mantingut la seua personalitat. 

 

Per què les places de bous són tan especials?

 

Les places de bous tenen tota la màgia de l’arquitectura popular.

  • Són construccions fetes per la gent dels pobles i les penyes taurines unes setmanes abans de la festa major.
  • Per construir-les s’utilitzen materials humils i propers, com la fusta i el ferro. A més, la gent també cedeix material propi per a la construcció, com ara carros, carretes i camions.
  • Imiten les grans places de bous, amb una estructura circular amb grades, un refugi (burladero) i el toril. 

 

Foto: Grup la Deriva
Foto: Grup la Deriva

4. Com es construeix la plaça de bous d'Amposta?

La plaça de bous d’Amposta és la plaça més gran de les Terres de l’Ebre i la que conserva millor l’estructura popular de carros, carretes i bastides.

 

Per construir-la es necessiten 3 dies i té ni més ni menys que 6 grades!! Les colles d'amics i familiars i les penyes taurines s’organitzen de la següent manera:

 

Primer dia: tots els carros i les xicotetes plataformes fetes de fusta i ferro. Les tres primeres files. El primer dia es col·loquen els carros més antics, els que usaven els pagesos per anar al camp quan encara no hi havia cotxes. Fins fa molt poc, les dos primeres files de la plaça eren exclusivament de carros vells, però cada vegada en queden menys i es van substituint per bastides menudes, camions i carretes.

Foto: Grup la Deriva
Foto: Grup la Deriva

Segon dia: bastides de segona i tercera. La tercera i quarta fila. En aquestes fileres s’utilitzen camionets i les bastides mitjanes. La plaça va agafant forma de graderia, on les bastides que estan més al darrere tenen més altura que les precedents. D’aquesta manera tothom pot veure la plaça. 

Foto: Grup la Deriva
Foto: Grup la Deriva

Tercer dia: bastides de quarta, l’última fila. Per últim, es col·loca una filera de bastides ben altes i grosses similars a les que utilitzen els paletes per construir les cases i fer obres. Aquestes bastides tenen grans plataformes de fins a vuit metres de llarg per a que la gent puga estar-hi asseguda, sopar, etc. És on es col·loca la xaranga que anima les tardes de bous. 

Foto: Grup la Deriva
Foto: Grup la Deriva

5. Un resultat espectacular. La plaça de bous

El resultat es un entramat de carros, carretes, remolcs, camionets, camions i bastides que configuren una plaça de bous enorme.

 

És realment interessant veure com els ciutadans s’encarreguen de fer més còmode el seu carro o bastida. Hi col·loquen seients amb coixins, tendals per protegir-se del sol i fins i tot podem arribar a veure-hi, els dies de festa, cuinetes de càmping per fer anguiles o caragols!

Foto: Grup la Deriva
Foto: Grup la Deriva

Les places de bous tenen una màgia particular que les fa úniques en la seua estructura i disseny. Construïdes per la gent del poble, són un dels símbols de la festa. A poc a poc les places canvien i les places de carros van desapareixent, acostumen a ser substituïdes per bastides o fins i tot per places prefabricades, de manera que aquest coneixement popular va desapareixent.

 

La plaça de bous d’Amposta es un magnífic exemple d’arquitectura popular, d’un art efímer que ha resistit els embats de la modernitat. És l’herència dels primers pobladors del Delta i forma part del nostre patrimoni immaterial.

 

Us animem a visitar-la durant les festes majors: crits, colles de famílies i amics, xirignguitos amb pernils penjats, olor de carn a la brasa, llaminadures, anguiles, toreros... és tot un espectacle per als sentits!

 

Foto: ajuntament d'Amposta
Foto: ajuntament d'Amposta

Per acabar, us deixem un text de Sebastià Juan Arbó que vam incloure dins el llibre L’aventura de les lletres ebrenques:

 

I, com a atractiu principal venien els bous; tarda rera tarda, a la plaça instal·lada als afores, se celebrarà la consabuda capea; tarda rera tarda, en carros i rafals, es congregarà tot el poble; tarda rera tarda, sonarà el clarí, sortirà la vaca a la plaça i els homes correran a enfilar-se als carros, entre bacs, xafades, cops, crits, rialles i malediccions.

 

 

 

Sebastià J. Arbó


 Autor: Grup la Deriva

Escribir comentario

Comentarios: 0