Una Catalunya sostenible serà equilibrada, o no serà

Apostar per l'educació a les Terres de l'Ebre és una qüestió de qualitat educativa i equilibri territorial

 En aquest article us volem explicar per què apostem per l’educació a —i per a— les Terres de l’Ebre, i per què creiem que és tant important apostar-hi.

 

Al contrari del que puga semblar, no es una qüestió de patriotisme ni de complexes, és una qüestió de qualitat educativa i d’equilibri territorial.

 

Us donem 5 raons.

1. El que no surt en els llibres no és important

Ens agrade o no, això és així. En els llibres s’hi posen les coses importants, les que tots hem de saber i hem de recordar. I això també passa en els llibres escolars, en què surt tot allò que la societat considera important per al desenvolupament d’un infant.

 

Però... és realment així? Quins fets, històries i personatges es destaquen en els llibres escolars? A quins aspectes es dóna importància? Es posa en el mateix nivell Barcelona, Madrid o Bilbao que la resta del territori?

 

 

Escola 1 d'Abril, La Palma d'Ebre. Foto: Grup la Deriva
Escola 1 d'Abril, La Palma d'Ebre. Foto: Grup la Deriva

Només cal fer una ullada en els llibres dels nostres xiquets per comprovar que no es així. Les Terres de l’Ebre gairebé no hi son presents. La història, la cultura i els models de desenvolupament d’aquest territori no surten en els llibres, i els seus trets lingüístics tampoc. I el mateix podríem dir de Lleida, el Camp de Tarragona o les comarques centrals. Què en sabeu, de Manresa o d’Igualada? Quines tradicions tenen a les comarques de ponent?

 

La conseqüència d’aquest model educatiu és que els nostres infants acaben interioritzant la falsa idea que al seu territori no passa res d’important i en el cas de les Terres de l’Ebre podríem afegir el sentiment generalitzat que no estem a l’altura de Catalunya. Tenim tradicions “poc catalanes” —la jota, els bous i les bandes de música— i parlem malament. I tot això té conseqüències negatives per al conjunt del territori català.

2. Una educació centralista contribueix al desarrelament i la falta d’autoestima

Sí, estem convençuts d’això, encara que sone molt greu. La recepta es cou lentament, però sense descans i es una sagnia per a les zones rurals.

 

Què passa quan durant tota l’etapa educativa amb prou faenes estudies el teu territori? Que interioritzes la idea que no es prou important i, de retruc, que tot el que és important passa fora, sobretot a les capitals com Barcelona.

 

Això porta a una reflexió que tots ens hem fet alguna vegada: Si vull triomfar o si simplement vull tindre un treball digne no puc viure a l’Ebre, ni a Lleida, ni a Vic. Només ho puc aconseguir a Barcelona.

 

La recepta del desarrelament es completa amb altres ingredients ben sucosos, els tòpics:

 

“Si tens carrera, aquí (a l’Ebre) no tens res a fer.”

“La gent dels pobles és poc espavilada i no té ambicions.”

“A Barcelona hi ha molta llibertat perquè la gent no et jutja. 

“En aquesta comarca no es pot fer res, no té futur. La millor opció és anar-se’n.”

 

És per això que hem de tindre sempre present com afecta l’escola i l’educació en el pensament i la manera de veure el món dels infants i dels jóvens, i ser responsables en allò que transmetem i en allò que creiem.

3. Si no es coneix un territori, no se l’estima

Ben coneguda és aquesta frase, i ben certa. L’estima per un territori comença amb la seua descoberta i el seu coneixement.

 

Si coneixem un territori, sabem què podem perdre si el fem malbé i què trobarem a faltar quan no hi visquem.

 

La mobilització contra el transvasament de l’Ebre, l’oposició dels cellers de la Terra Alta a la massificació eòlica, els moviments contra la MAT a Girona o les lluites veïnals de Barcelona per la conservació patrimonial en són un bon exemple. Quan la gent és conscient de les coses valuoses que té al voltant, s’esforça per no perdre-les.

 

Per això és tant important que els xiquets coneguen el seu territori, perquè el respecten, el valoren i l’estimen. D’aquesta manera no l’abandonaran fàcilment i treballaran per millorar-lo.

 

Escola de Rasquera. Foto: Grup la Deriva
Escola de Rasquera. Foto: Grup la Deriva

4. Ciutadans conscients, ciutadans responsables

Una afirmació que resulta evident i que lliga amb el que acabem d’explicar. Si volem que els ciutadans siguen responsables i respectuosos amb l’entorn i amb el patrimoni municipal i que s’impliquen en el seu desenvolupament, hem d’ensenyar-los des de menuts a fer-ho.

 

Hem de crear consciència sobre tot allò que ens envolta i sobre la responsabilitat que hi tenim com a ciutadans. L’entorn és de tots, i entre tots l’hem de cuidar.

 

El patrimoni natural, cultural, històric i lingüístic més proper és ideal per sortir a conèixer-lo, per experimentar, per debatre, per reflexionar... En definitiva, per crear ciutadans millors i, sobretot, més responsables amb el patrimoni comú.

5. Si l’educació genera emocions, s’aprèn millor

I d’això, se’n parla molt últimament. No fa molt compartíem un article d’“El País” titulat «Me emociono, luego aprendo». Aquest article, del qual us recomanem la lectura, estava dedicat a la neuroeducació, una disciplina científica que es basa amb els últims coneixements del funcionament del cervell per millorar l’aprenentatge.

 

Les escoles que apliquen la neurodidàctica posen èmfasi en l’atenció, la motivació, les funcions executives i les operacions mentals. És a dir, una educació basada en les emocions. “Una vez que los alumnos están enganchados, es más fácil desarrollar los conceptos teóricos”, comenta una professora de matemàtiques.

 

I aquestes teories són les que mouen també el nostre projecte i els nostres tallers educatius. I ens estem adonant que sí, que funcionen. Ho vam poder comprovar a les escoles.

Escola Setze de Febrer. Els Muntells. Foto: Grup la Deriva
Escola Setze de Febrer. Els Muntells. Foto: Grup la Deriva

Quan els xiquets s'emocionen amb allò que els ensenyes, t'ho donen tot. Per això és tan important incorporar el seu territori a l'ensenyament de les matèries. Poques coses emocionen més que el sentiment de pertinença.

Una reflexió final. No tot és responsabilitat de l’educació

Després d’aquesta reflexió podríeu pensar que aboquem tota la responsabilitat a l’educació i als centres d’ensenyament. No ens agradaria transmetre aquest sentiment perquè ni de bon tros pensem que siga així.

 

Definitivament, no tot depèn de l’educació. Una altra visió del territori, més àmplia i més moderna depèn també de tots els ciutadans que en formen part: pares i mares, comerciants, científics, empresaris i polítics. Els polítics són els encarregats de gestionar el territori i les decisions que prenen marquen els esdeveniments futurs . I aquí precisament està la clau.

 

 Perquè una Catalunya sostenible serà equilibrada, o no serà.

Més informació:

 

A l'escola, Terresd de l'Ebre!

Aquesta notícia, «El territori perd gairebé un miler d'alumnes respecte l'any passat» ens hauria d’ajudar a reflexionar.

I aquí podeu consultar l’article d’“El País”, «Me emociono, luego aprendo». 


 Autor: Grup la Deriva

Escribir comentario

Comentarios: 0