Una tarda de conte a l'escola Sant Agustí de Riba-roja d'Ebre

Els alumnes de cicle mitjà i superior ens presenten els bandolers més famosos de la Ribera d'Ebre

L'escola Sant Agustí de Riba-roja d'Ebre ha sigut una de les primeres escoles en treballar els contes del projecte A l'escola, Terres de l'Ebre.

De la mà de Panxampla, els alumnes de Cicle mitjà i superior ens van presentar els bandolers més famosos de la Ribera d'Ebre. Quines històries ens van explicar!

Ens van agradar tant que les volem compartir amb tots vosaltres. Que vaja de gust!


EL BANDOLER "CUTO"

Quan estan a punt de finalitzar les obres de restauració del Castell Carlí, cal recordar una efemèride flixanca, 30 de juny de fa 135 anys, Josep Agramunt, lo Capellà de Flix, cap de la brigada de Gandesa, coneixedor de la desfeta carlina al seu poble intentà recuperar infructuosament el Castell de Flix amb uns 400 carlins i 26 cavalls, acte seguit es retiraria a la Fatarella.

Sembla ser que el conegut bandoler Panxampla d’Alfara de Carles hi formava part. Després de l’ocupació del castell carlí de Flix el 19 de juny de 1875 al castellet hi restarien dues companyies de “voluntaris” , una de Flix i l’altra de Villalba dels Arcs, que fins aleshores havien cobert la vigilància del castell de Móra d’Ebre.

Dies després voluntaris de la guarnició liberal de Flix anirien a Riba-roja d’Ebre a casa del jove dirigent carlí Puig, més conegut pel seu àlias “Cuto”, qui amb 26 anys feia poc s’havia unit a la partida del Capellà de Flix. Els Voluntaris de Flix raptarien i empresonarien a la seva mare, cunyada i germà. De rebot, segons les cròniques del veí poble de Maials, tindrien problemes amb Cuto, aquest cop comportant-se com un bandoler.

A partir d’aquests moments, serà coneguda la partida d’antics carlins, ara bandolers, comandats per Puig, àlies Cuto, de Riba-roja.

 

Font: Els nens de CM han extret tota la informació del bloc de Pere Muñoz.


JOAN AMBRÓS, LO ROIGET D'ASCÓ

El nom de Joan Ambrós, Lo Roget d’Ascó apareix documentat en la “Relació de noms de moros, moriscos i mudèjars” que l’erudit local Carmel Biarnés va presentar en el Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya (1984). Aquests materials posteriorment van ser publicats.

En el document esmentat, Lo Roget d’Ascó és censat en una llista que és datada a l’any 1589. Per tant, tot fa indicar que es tractaria d’un asconenc d’origen morisc, descendent dels àrabs que en el període 1509-1510 van ser obligats a batejar-se i renunciar a la religió que havien practicat com una herència dels seus avantpassats. D’aquesta manera, la totalitat de la població móra d’Ascó de principis del segle XVI van convertir-se en cristians nous.

Malgrat que tota la població d’Ascó esdevé cristiana, almenys nominalment, continuen mantenint algunes diferències:

La vida d’aquest morisc, Lo Roget, a mig camí entre la realitat i la ficció, en l’imaginari popular ha esdevingut una figura llegendària. I és que, se’ns conta, que va ser un dels bandolers més populars de la Ribera d’Ebre i que tenia en el Pas de l’Ase el seu refugi i escena d’algunes de les seves accions.

Cal dir que s’ha documentat l’existència d’altres bandolers per la zona del Pas de l’Ase com per exemple Currutaco o Josep Clivillé, també molt coneguts arran de les seves malifetes.

En el cas que ens ocupa, Joan Ambrós, Lo Roget, és el protagonista de la novel·la pòstuma de Carmel Biarnés, La Creu de la Mitja Lluna, la qual va veure la llum el 1992. Es tracta d’una biografia morisca del segle XVI, i recull la història de Lo Roget, que es converteix en bandoler per amor. Lo Roget va veure frustrades les possibilitats de tirar endavant una relació amorosa amb una cristiana vella.

 

Joan Ambrós, “Lo Roget”, era un moro convertit al cristianisme; però, conservador de totes els costums i lleis de la seva religió mahometana, de la qual no havia renegat, conjugava perfectament bé totes dues religions que adoraven el mateix Déu. A més, festejava amb una cristiana (Càndia); ella era neboda del rector, i aquest s’oposava al casament per la puresa de la sang i no poder veure els moriscos.

 

Història d’Ascó. Crònica Il·lustrada

Informació facilitada per l’Ajuntament d’Ascó als nens de C.Superior


JOAN MALET. CAÇADOR DE BRUIXES

Joan Malet és un personatge del segle XVI de la localitat de Flix. Va ser un caçador de bruixes que es va fer molt popular a les comarques meridionals.

A mitjans del segle XVI, aquest home prim i d’aspecte afable va deixar al seu pas un rastre de terror a les terres de l’Ebre. Joan Malet, el primer caçador de bruixes de la història de Catalunya, anava de poble en poble amb el funest encàrrec d’identificar les bruixes que, segons les mentalitats supersticioses de l’època, provocaven la mort de collites, bèsties i persones. El mestre Malet oferia els seus serveis a les autoritats locals i tot seguit ordenava tancar les portes dels municipis que el contractaven. Després, amb la absoluta impunitat es passejava pels carrers per reconèixer els signes del diable entre els veïns. Les seves pràctiques cruels no van passar desapercebudes als ulls de l’inquisidor general de Barcelona.

Nou dones foren acusades de bruixes malèfiques per aquest morisc anomenat Joan Malet. Foren conduïdes davant l’inquisidor general a Barcelona i sentenciades el 7 d’octubre.

Curiosament però la Inquisició el va acabar arrestant. Acusat de ser seguidor del diable va acabar cremat a la foguera el juliol del 1549.

Segurament d'aquesta època prové el conegut carreró de les Bruixes, del carrer les Tendes de Flix.

 

Alumnes de C. Superior 

 

Fonts: Chordà comunicació i Blog de Pere

 


No ens oblidem dels més menuts, que han treballat "La Lia entra a la banda""Amb la panxa ben plena"

Amb la seua ajuda vam omplir el carro de la compra amb tot de productes de les Terres de l'Ebre. Quin goig! 

 

US DEIXEM AMB ALGUNES FOTOS DE LA JORNADA

 Autor: Alumnes de cicle mitjà i superior de l'escola Sant Agustí de Riba-roja d'Ebre en col·laboració abm el Grup la Deriva

Escribir comentario

Comentarios: 0